ENTREVISTA A MAGDA LLADÓ

Magda Lladó, que va complir 99 anys el dia 7 de juny, ha conegut que estem fent un projecte educatiu sobre dones escriptores i ha volgut parlar amb nosaltres de la seva vida.

L’hem anat a visitar a casa seva, on ens ha donat informació de primera mà sobre la seva vida i la de la seva amiga Maria Gispert, les dues úniques noies “d’esquerres” que treballaven de comptables a Sabadell.

Magda Lladó envia salutacions a tot a l’institut, i ens ha fet donació d’exemplars dels seus llibres per a la biblioteca.

Moltes gràcies per tot!

Llibres regalats per Magda Lladó (18-06-2011).

Pòsters guanyadors de l’exposició pel recital de poesia (29 abril 2011)

Durant el mes de maig i juny als passadissos de  l’institut heu pogut veure els pòsters dissenyats pels alumnes d’ESO per al Recital de Poesia. Aquí teniu els més originals i creatius.

 

Pòster Guanyador. El Roserar de Maria Antònia Salvà, El més elaborat i “multicultural”.

Alumnes que van crear el pòster  El Roserar, del grup 4A44. Hi va participar quasi tota la classe.

Pòster Guanyador:  Viaje de Francesca Forrellad, escriptora de Sabadell.  El més original, en tres dimensions.

Alumnes de l’Aula Oberta creadors de Viaje:  Raquel Zamora (va dibuixar les vies del tren i va portar el cotó fluix), Alam Muhammad Maqsood (va escollir les fotos a internet), Mònica Brenda Gabarre (no hi és a la foto), Miguel Ansio i Omar Ait El Haj (van ajudar a retallar i col·locar tots els elements de manera que el pòster tingués volum).

Pòster Guanyador:  Noche de Francesca Forrellad.

Alumnes de l’Aula Oberta creadors de Noche: Irene Martínez (va escollir les fotos a internet), Ruth Méndez (va retallar les imatges), Víctor Petrosino i Said Ait El Haj (van retallar i enganxar les imatges).

Pòster Guanyador: Que les meves  paraules… de Maria Antònia Afonso Carol.

Creadores del pòster: Andrea de Haro, Montse Salido, Marta Salvans, Carla Segura (4A42).

Pòster Guanyador: Une poésie… d’Anne Gréki.

Alumnes creadors del pòster, de l’assignatura optativa de Francès de 3r ESO: Eric Luque, Carla Villodres, Sergio Toro, Cristina Ruiz, Loubna El Madi, Yanina González,  Joel Sancristóbal.

Pòster Finalista: Branca Florida de Rosa Leveroni, creat pels alumnes de l’Aula d’Acollida: Kelton Dos Reis (1A54), Mouad El Melhaoui (1A54), Mohamed El Melhaoui (3A43), Aboubake El Melhaoui (4A44).

Pòster Finalista: Dos Palabras d’Alfonsina Storni, creat pels alumnes del grup 3A42: Lorena Bravo, Mireia Espalter, Sheila Jiménez, Carmen García, Gerard Bermúdez, David Martí.

Pòster Finalista: Enamorada de Josefina Truqué, dels alumnes del grup 3A44: Brahim Azzougouagh, Hicham Badine, Carlos Chávez, Mohamed Fellahen, Marie Gbagbo, Ingrid Marín, Mihnea Mirescu, Evelin Pay, Javier Barea.

Pòster Finalista: Plou de Rosa Maria Mestres i Tió.  Creat pels alumnes del grup 3A41: Angy Lasso, Yara de Oliveira, Paula Oliva, Joel Sacristán, Ouafae Saibari.

Pòster Finalista: Què és poesia? de Rosa Maria Mestres i Tió.   Creat pels alumnes del grup 3A41: Cristina Ruiz, Yanina González, Lidia Enciso, Noelia Calderón, Nuria Luque.

Pòster Finalista: Camí d’Esther Miñana.  Creat pels alumnes del grup 3A42: Sergio Platero, Mireia Espalter, Carmen García, Sheila Jiménez, Lorena Bravo.

Pòsters Finalista: Papallona de Mercè Rodoreda.  Creat pels alumnes del grup 2A54: Sara Salido, Amanda Montero, Juan José Martínez.

Pòster Finalista: Cançó de la Dama i l’infant d’Agnès Armengol, la primera escriptora coneguda de Sabadell.  Creat pels alumnes del grup 4A41: Anais Mancera, Camila Vera, Génesis Gutiérrez, Nikol Pozzi, Jéssica Astorga.

Pòster Finalista: Jewells de Cristina Rosetti. Creat per les alumnes del grup 2A51: Cristina Badorrey, Saray Mendoza, Maria Tutusaus.

Pòster Finalista: Jardí de platja d’Olga Xirinacs i La il·lusió de Pilar Tous de Cirera, escriptora de Sabadell. Creat pels alumnes del grup 1A52: Tony Fenoy, Joel Hilaquita, Pedro Ansio, Omar Junior Loza, Jaume Vacas.

Pòster Finalista: Quadres de Rosa Maria Mestres i Tió. Creat pels alumnes del grup 1A51: Rayhan El Madi, Geovanna Liquinchana, Ana Isabel Lazo i Astrid Rodas.

Pòster Finalista: El cranc d’Olga Xirinacs. Creat pels alumnes del grup 1A54: Fatima Azzougouagh, Laura Maclina, Jennifer Fernández, Saray Córdoba.

Pòster Finalista: Presentimiento de M.A.Daví, escriptora de Sabadell. Creat pels alumnes del grup 1A51: Vitoria Oliveira, Alba Martí, Paula Bueno, Belén Perea, Ariana Bernal.

Els pòsters d’alguns alumnes van fer referència a Sant Jordi i la Setmana Cultural. N’és un exemple el pòster de Mónica Bermejo, Saray Mendoza, Alba Rubio, Cristina Badorrey i Àurea Carrizo (grup 2A51).

Pòster sobre Sant Jordi de Mai Dibba, Zahra Ben Addou, Soukaina Al Uahrani, Ikram El Amrani (grup 2A54).

Pòster de Sant Jordi amb el drac més original. Obra de Dani Sánchez, Ramón Mora, Aldair Valencia i Anouar Barouhou (grup 2A54).

La biblioteca de l’Agustí Serra i el projecte educatiu “El Món Literari i la Creativitat Femenina”: balanç del curs 2010-11.

Al llarg del curs, i com a part del projecte educatiu en què ha participat el nostre institut, a la biblioteca s’han adquirit i s’han exposat llibres d’escriptores i, molt especialment, d’escriptores vinculades a Sabadell. També s’han dissenyat pòsters per ambientar l’espai. Els llibres exposats s’han anat canviant periòdicament per donar a conèixer els diferents llibres que tenim i  substituir els llibres deixats en préstec.

És important destacar que enguany hem observat un gran augment d’assistència a la biblioteca i el nombre de préstecs de llibres. Segons els registres d’usuaris que cal signar a l’entrada, a principis de juny ja havien visitat la biblioteca més de 12,000 persones, tot un rècord tenint en compte que a finals del curs passat hi van assistir quasi 9,500 usuaris! Això vol dir aproximadament unes 80 persones al dia entre l’horari de matí i tarda (el nombre més elevat és de 132 persones dijous 14 d’abril, el dia abans de l’exposició del Crèdit de Síntesi de la ESO).

El nombre de préstecs de lectures no obligatòries també és molt elevat.  Encara no hi ha les dades estadístiques però sembla ser que els alumnes d’ESO prefereixen llegir còmics i llibres d’aventures i fantasia; els alumnes d’estudis post-obligatoris i professors sol·liciten llibres d’actualitat (best-sellers) i lectures per aprendre anglès i francès.

Dins dels llibres més escollits pels alumnes i professors (sense tenir en compte les lectures obligatòries de classe), aquest curs destaquen els de les següent escriptores:

-          La saga de Crepuscle i The Host, de Stephenie Meyer.

-          La saga de Harry Potter de J.K. Rowling.

-          La saga de  Diaris de Vampirs de L. J. Smith.

-          La saga de La Princesa de Hielo de Camilla Läckberg.

-          El Diari d’Anne Frank.

-       La llave de Sarah de Tatiana de Rosnay.

-         Per què tothom em mira això del cap? de Randa Abdel-Fattah.

-          Un burka por amor de Reyes Monforte.

-          Flor del desierto i Amanecer en el desierto de Waris Dirie.

-          La filla de l’Hostalera d’Anna Tortajada.

-          Sempre en capella de Lluïsa Forrellad.

També cal dir que, després de la conferència de Pilar Garriga (2 de maig 2011) i de l’exposició al vestíbul d’Escriptores destacades de la Història (maig-juny 2011), hi va haver gent interessada  a preguntar quins llibres d’aquestes autores hi havia a la biblioteca i a consultar-ne informació per internet.

Tot plegat ens fa concloure que el balanç d’aquest curs és molt positiu i que la participació en el projecte educatiu sobre dones escriptores ha contribuït a la recuperació de la memòria històrica i a impulsar l’interès per la lectura.

PILAR FUENTES

Coordinadora de la Biblioteca i del projecte educatiu “El món literari i la creativitat femenina”.

Editat per: Carmen García, 3A42

Escriptores de Sabadell que podeu llegir a la biblioteca de l’Agustí Serra i Fontanet

A la biblioteca de l’Agustí Serra i Fontanet tenim uns quants llibres escrits per escriptores de Sabadell. D’algunes ja  n’hem parlat a la secció DONES ESCRIPTORES del Diari Digital (Lluïsa Forrellad, M.A. Daví, Núria Vila) i ara us en parlarem de quatre més.

 

ANA CRUSAFONT  I SABATER (Sabadell, 1937)

Filla del paleontòleg Miquel Crusafont, creador de l’Institut de Paleontologia de Sabadell i de Júlia Sabaté, farmacèutica.  Llicenciada en Farmàcia, es va dedicar al negoci familiar (la Farmàcia Crusafont). El seu interès per la literatura i l’escriptura la va portar a cursar estudis de Filologia Catalana i a participat en diversos tallers de Narrativa i de Novel·la organitzats per l’Ajuntament de Sabadell i  l’Ateneu Barcelonès.  Ha col·laborat en diferents diaris i revistes de Sabadell (Diari de Sabadell, Quadern, etc…) .

 

LLIBRES PUBLICATS:

NARRATIVA

Ha participat en reculls de contes per a adults:

- Les dones conten: relats il·lustrats d’autores sabadellenques (2002). Sabadell : Fòrum Ciutadà Dona i Sabadell.

- Fets pols!  (2004).  Cerdanyola del Vallès: Montflorit.

 NOVEL·LA

 - Rellotge d’arena (2007). Amposta : Foment d’Art i Cultura d’Amposta, DL.

- Isola Bella (2009). Barcelona: Columna.

INVESTIGACIÓ I DIVULGACIÓ

- Venim de fa milions i milions d’anys: la història de la vida al nostre planeta: l’evolució  (2003). Barcelona: Abadia de Montserrat.  Llibre de Paleontologia per a infants.

Llibre d’Anna Crusafont que podeu llegir a la nostra biblioteca.

 

 

ANNA TORTAJADA ORRIOLS (Sabadell, 1957)

Traductora, periodista i escriptora.  Ha col·laborat en premsa  ràdio i televisió i participa regularment en les activitats d’animació a la lectura promogudes des de biblioteques, centres d’ensenyament i entitats culturals.

 

COL·LABORACIÓ EN MITJANS DE COMUNICACIÓ:

ONA CATALANA: Els matins amb Josep Cuní (2001-2003); RAC1: guió i locució del programa No és obligatori (2001-2003).  Col·laboració mensual en la secció de lectura de diaris del programa El món a Rac1, (2004-2006); DIARIO 16 (2001); EL MUNDO (CATALUNYA).  Col·laboració quinzenal per l’espai d’opinió Prisma, des de 2002; Canal 33: De llibres, (2005-2006); CLIO (2008).

 

LLIBRES PUBLICATS:

NARRATIVA

- ¡Sahar, despierta! ( 2002). [Oviedo]: Milenta Muyeres.  [escrit originalment en castellà] [infantil] Llibre guardonat amb el Premi d’Il·lustració de la Bienal Internacional de Bratislava (2003) i  el Premi d’I·llustració MOTIVA 2003. La recaptació va anar íntegrament al finançament de programes d’ajut humanitari a l’Afganistan.

-  L’home gris del país de les màquines (2002). Barcelona: Baula, [infantil]

- A la muntanya de les ametistes (2004). Barcelona: Barcanova.

- L’esparver. (2006).  Barcelona: Barcanova. [ infantil]

- Com ha canviat el conte (2007). Barcelona: Barcanova. [infantil]

NOVEL.LA

- Cruïlla de mons (2001).  Barcelona: Barcanova.  [juvenil]

- Nahid, mi hermana afgana (2001). Barcelona: Mondadori.  [escrita originalment en castellà]

- La banda de la placeta (2002).  Barcelona: Barcanova. [juvenil]

- Crònica d’una reina (2002). Barcelona:  Plaza & Janés.

- Palestina, simfonia de la terra (2005). Barcelona: Barcanova.  [juvenil]

- La Dama. Titayú, una mujer íbera (2006). Madrid: Maeva. [escrita originalment en castellà]

- Les habitacions tancades (2008).Barcelona: Amsterdam.

- La Meva diable porta xanques (2008). Barcelona: Abacus cooperativa.

 - La filla de l’hostalera (2010). Badalona: Alisis.

TEATRE

-Un embolic de rates i gats (2008)  Barcelona: Animallibres.  [infantil]

INVESTIGACIÓ I DIVULGACIÓ

- El grito silenciado (2001). Barcelona: Mondadori, cop. [escrita originalment en castellà]

- Filles de la sorra : Cartes des dels campaments saharauis (2002). Barcelona: Rosa dels Vents.

DESCRIPCIÓ I VIATGES

- Per fi Brasil: un viatge al país de Lula (2003). Barcelona: Rosa dels Vents.

 Llibres d’Anna Tortajada que podeu llegir a la nostra biblioteca.

 

 

ANA Mª CABEZA I GUTÉS (Sabadell, 1960)

Anna Cabeza és Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Escriptura per a Cinema i Televisió. Ha treballat per a la ràdio i altres mitjans de comunicació escrits: Ràdio 4, Avui, El 9 Nou…

 

LLIBRES PUBLICATS:

NARRATIVA

- Entre bastidors (2003). Barcelona: Cruïlla. [ infantil]

- Qui té por de la Pati Perfecta? (2005). Barcelona: Edebé. [ infantil]

- Tim, nas de pallasso (2006).  Barcelona: Edebé. [ infantil]

- L’arbre de la canyella (2008). Barcelona: Cruïlla. [ infantil]

- La carta màgica (2009). Sabadell: Sabadell Comerç Centre. [ infantil]

- La Gemma i els tres anells marins:  Gemma Mengual (2010). Barcelona: Cruïlla. [ infantil]

- Barcelona (2010). Barcelona: Cruïlla.  [ infantil]

Ha participat en reculls de contes per a adults:

- Papers de Dona: recull de contes (2000). Barcelona: Diputació de Barcelona.

- Les dones conten: relats il·lustrats d’autores sabadellenques (2002). Sabadell : Fòrum Ciutadà Dona i Sabadell.

- Fets pols!  (2004).  Cerdanyola del Vallès: Montflorit.

NOVEL·LA

- Un dia sencer de Blat (2010). Barcelona:  Bambú.

INVESTIGACIÓ I DIVULGACIÓ

- El Sabadell de les àvies, besàvies i rebesàvies (2005). Sabadell : Ajuntament de Sabadell D.L.

-La Casa Fàbrica Turull (2007). [Sabadell : Museu d'Art de Sabadell : Ajuntament de Sabadell.

-Històries i Festes (2009). Barcelona: Ajuntament de Barcelona: La Galera. [guies per a infants]

-Museus (2009). Barcelona: Ajuntament de Barcelona: La Galera. [guies per a infants]

-Transport públic (2009). Barcelona: Ajuntament de Barcelona: La Galera. [guies per a infants]

- Edificis i monuments (2010). Barcelona: Ajuntament de Barcelona: La Galera. [guies per a infants]

- Espais verds (2010). Barcelona: Ajuntament de Barcelona: La Galera. [guies per a infants]

Llibres d’Ana Mª Cabeza que podeu llegir a la nostra biblioteca.

 

 

GLÒRIA MARÍN (Sabadell, 1959)

Mestra, escriptora i dibuixant. La seva primera feina va ser treballar com a mestra d’educació especial a l’escola Xaloc de Sabadell, activitat a la qual vaig dedicar sis anys. El 1987 vaig tornar al món de l’educació a l’Obrador Tallers de Ciència i Tècnica. Des de l’any 1991 es dedica a escriure, col·labora  a Ràdio Barberà (98.1 FM) i dóna classes de tècniques de narració al Centre Cívic de Sant Oleguer de Sabadell des del 2002. Com a dibuixant ha il·lustrat contes infantils i  ha fet exposicions de les seves obres.

 

LLIBRES PUBLICATS:

NARRATIVA

- Bruixes i bruixots! (1992)  Vic: Fontarnau. [ infantil]

- La Llufa, quina mofeta!  (2000). Barcelona:  Barcanova.  [ infantil]

- La Bella Dorment (adaptació del conte dels germans Grimm) (2001). Barcelona: Printing Súria S.L. [ infantil]

- Sleeping Beauty (adaptació del conte dels germans Grimm) (2001). Barcelona: Printing Súria S.L. [infantil]

- Skimmer! (2005). Barcelona : Barcanova. [ infantil]

- Tió : vida secreta d’un caganer ( 2008). Sabadell : Sabadell Comerç Centre. [ infantil]

- La Cloïssa Lluïsa (2009). Sant Vicenç de Montalt : Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. [ infantil]

- Quin cap, Clara! (2010). Barcelona : Animallibres. [ infantil]

- Vaig conèixer en Dakh!  (2010). Barcelona : Barcanova. [juvenil]

Ha participat en reculls de contes per a adults:

-Recull de Premis de Narrativa Montserrat Roig (1997-2006) (2008).  Martorelles : Associació Progressista de Dones Montserrat Roig, DL. El seu conte “Un matí pelut!” va ser premiat l’any 1999.

- Les dones conten: relats il·lustrats d’autores sabadellenques (2002). Sabadell : Fòrum Ciutadà Dona i Sabadell.

TEATRE

- Pòker! (2000). Obra interpretada per la companyia de teatre “La Crêm de la Crêm” de Sabadell.

- Nosaltres som així! (2002). Obra de Teatre per a adults estrenada  al Club Elena del barri de Gràcia.

- El rellotge de les tretze hores (2001). Barcelona:  La Galera. Obra de teatre infantil.

- Enrenou a l’Ambulatori (2007). Obra de teatre per a adults interpretada per la companyia Estrip; Teatre al Centre Cívic de Sant Oleguer, a Sabadell

- L’Hostal de la Morena (2007)  Obra representada per la companyia “Set de Teatre” a l’Associació cultural d Sant Llorenç Savall.

-  Contes a la Glòria (2008). Lectura dramatitzada de set narracions curtes, , obra representada al Centre Cívic Sant Oleguer.

- No puc més!! (2008). Lectura dramatitzada d’un monòleg, obra representada al Centre Cívic Sant Oleguer.

Llibre de Glòria Marín que podeu llegir a la nostra biblioteca.

 

 

FONTS CONSULTADES

 

ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL (AHS)

Dossier d’Ana Crusafont al Fons Ricard Simó i Bach.

BIBLIOGRAFIA

- Josep GAMELL (2007).”Ana Crusafont, Escriptora”  dins Casa meva és casa vostra. Entrevistes a Sabadellencs. Sabadell: Vallesana de Publicacions S.A, p. 115-123.

- Josep GAMELL (2009).”Glòria Marín. Escriptora”  dins Casa meva és casa vostra. Entrevistes a Sabadellencs. Sabadell: Vallesana de Publicacions S.A, p. 181-190.

WEBGRAFIA

- Aladí. Catàleg de la xarxa de  Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona : http://sinera.diba.cat/ (consulta en línia: 14-06-2011).

-  “L’arbre de la canyella: entrevista a la seva autora, Anna Cabeza”. biTer, el Bloc de les biblioteques públiques de Terrassa (Publicació en línia: 28-05-2010): http://blogs.terrassa.cat/biblioteques/2010/05/28/larbre-de-la-canyella-entrevista-a-la-seva-autora-anna-cabeza/#more-782   (consulta en línia: 14-06-2011).

-  “Anna Crusafont, escriptora” (publicació en línia 16-6-2009):  http://cac.drac.com/200906/20090616.html  (consulta en línia: 14-06-2011).

-  El bloc de Glòria Marín: http://gloriamarin.cat/    (consulta en línia: 14-06-2011).

-  Informació sobre Ana Cabeza a l’Agència Literària Sandra Bruna: http://www.sandrabruna.com/autoressandra.php?id_autor=1185&lang=ca   (consulta en línia: 14-06-2011).

-  Informació sobre Ana Crusafont a l’Agència Literària Sandra Bruna: http://www.sandrabruna.com/autoressandra.php?id_autor=884   (consulta en línia: 14-06-2011).

-  Informació sobre Anna Tortajada al Cercador Qui és qui de les Lletres Catalanes: http://cultura.gencat.cat/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?nom1=tortajada&cerca=Cerca&quinform=form1&NRegistre=4   (consulta en línia: 14-06-2011).

Editat per: Carmen García, 3A42

Escrit per: Pilar Fuentes

Rosa Maria Mestres I Esther Miñana: artistes i poetesses

Rosa Maria Mestres i Esther Miñana són dues escriptores vinculades a Sabadell que han destacat com a artistes (la primera com a músic i cantant i la segona com a pintora).

 

ROSA MARIA MESTRES I TIÓ (Barcelona, 1940 – Sabadell, 2010):

Va venir a viure a Sabadell (d’on eren la seva mare i la seva àvia) quan tenia 19 anys. Poetessa, pianista i cantant, va formar part del cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell i de la Coral Al·lelúia, i va presidir la Coral Talia. Explicava contes als infants a l’Hora del Conte al Centre Cívic de Sant Oleguer i formava part del voluntariat per la Llengua d’Òmnium Cultural de Sabadell.

Escriptora autodidacta de poesies i contes infantils. Per a ella, “la poesia, fonamentalment, no neix per generació espontània i acostuma a ser una reacció intel·lectual després d’una vivència” (pròleg de Novament, les flors).

Podeu veure una fotografia de Rosa Maria Mestres a la pàgina dels autors de Rúbrica Editorial, on va  publicar les seves obres.  URL: http://www.rubricaeditorial.e.telefonica.net/autors_llista.htm#mestres

 

OBRES PRINCIPALS:

POESIA:

-         Rosa Maria MESTRES I TIÓ (1997). Abraçant la vida. El Prat de Llobregat : Rúbrica.

-         Rosa Maria MESTRES I TIÓ (1997). Novament, les flors. El Prat de Llobregat : Rúbrica.

-         Rosa Maria MESTRES I TIÓ (1997). Sentiments. El Prat de Llobregat : Rúbrica.

-         Rosa Maria MESTRES I TIÓ (1998). La finestra del meu cor. El Prat de Llobregat : Rúbrica.

-         Rosa Maria MESTRES I TIÓ (2003). Demà. El Prat de Llobregat : Rúbrica.

LITERATURA INFANTIL:

-         Rosa Maria MESTRES I TIÓ (2000). Els Contes de la Xispeta. El Prat de Llobregat : Rúbrica.

-         Rosa Maria MESTRES I TIÓ (2002). Els Contes del gatet rondaller. El Prat de Llobregat : Rúbrica.

 

ESTHER MIÑANA I FATJÓ (Sabadell, 1944):

Figura 1: Retrat d’Esther Miñana i Fatjó. S.d. Autor: desconegut. Fons Ricard Simó i Bach/ AHS.

Pintora i poetessa autodidacta. Famosa per les seves pintures, de les quals ha fet diverses exposicions (a l’Academia de Belles Arts de Sabadell, a Barcelona, Manlleu, Vic, Olot, Madrid, etc…) i que sovint retraten grups de persones, la figura femenina i la maternitat. Ha fet de locutora de ràdio (Ràdio Joventut de Sabadell) i de presentadora d’un programa en directe d’art a la televisió (a TVE de Sant Cugat del Vallès, dirigida per Salvador Escamilla). També ha presentat festivals i programes de cara al públic i ha col·laborat en publicacions (Diario de Sabadell). Col·laboradora de la Lliga Protectora d’Animals i Plantes i secretària de l’associació Animal Help. Ha escrit un llibre de poesies:

-         Esther MIÑANA I FATJÓ  (1990). Poemes d’amor i de mort.  Sabadell : Fundació de les Arts i de les Lletres de Sabadell.

 

 

FONTS CONSULTADES:

 

ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL (AHS):

-         Dossier d’Esther Miñana al Fons Ricard Simó i Bach.

BIBLIOGRAFIA:

-         Joan CUSCÓ i Emili HIERRO (1992). “Esther Miñana i Fatjó” dins Més ceballuts. Sabadell: Fundació de les Arts i de les Lletres de Sabadell, Biblioteca Quadern. p. 76.

-         Josep GAMELL (2003).”Ester Miñana. Pintora i poetessa”  dins Casa meva és casa vostra. Entrevistes a Sabadellencs. Sabadell: Vallesana de Publicacions S.A, p. 173-179.

-         Josep GAMELL (2008).”Rosa Maria Mestres. Escriptora de poemes i contes infantils”  dins Casa meva és casa vostra. Entrevistes a Sabadellencs. Sabadell: Vallesana de Publicacions S.A, p. 255-284.

-         Rosa Maria MESTRES I TIÓ (1997). Novament, les flors. El Prat de Llobregat : Rúbrica.

-         Rosa Maria MESTRES I TIÓ (1998). La finestra del meu cor. El Prat de Llobregat : Rúbrica.

-         Rosa Maria MESTRES I TIÓ (2003). Demà. El Prat de Llobregat : Rúbrica.

-         Esther MIÑANA I FATJÓ  (1990). Poemes d’amor i de mort.  Sabadell : Fundació de les Arts i de les Lletres de Sabadell.

 

WEBGRAFIA:

-         Llista d’autors que publiquen a Rúbrica Editorial: http://www.rubricaeditorial.e.telefonica.net/autors_llista.htm   (consulta en línia: 14-06-2011)

-         Victor Colomer. Cara a Cara: entrevista amb Esther Miñana. http://cac.drac.com/old/cc051096.htm  (consulta en línia: 14-06-2011)

 

Editat per: Carmen García, 3A42

Escrit per: Pilar Fuentes

Inés Polo Merino, la poetessa del silenci (1942-1995)

Inés Polo Merino va néixer a Nueva Carteya (Córdoba) l’any 1942 i va venir a viure a Sabadell de jove. Quan tenia uns nou anys va patir una meningitis que la va deixar sorda. Ella explica, a la seva autobiografia Isla de Silencio, el difícil que va ser adaptar-se a la nova situació (descriu el període 1953-1977 de la seva vida). Tot i així va aprendre l’ofici de modista i va voler dedicar-se a la literatura per vocació. Escrivia poesia per expressar els seus sentiments, desitjos, somnis, queixes i alegries. A la seva poesia ¿Qué escribo? (Poesía Silenciosa, página 10), ella compara el desig d’escriure amb una cosa que bull al seu interior i que neix a mesura que escriu. Les seves poesies (recopilades en llibres no disponibles a la xarxa de biblioteques municipals) mostren una gran sensibilitat i profunditat d’emocions.

Membre actiu de l’Associació de Sordmuts de Sabadell, va col·laborar en publicacions (per exemple Faro del Silencio de Madrid), va intervenir en programes de ràdio i televisió (el programa “Hablamos”) i en certàmens de poesia per a sords (Festival Nacional de la Canción y Poesia silenciosas). També va adaptar i dirigir obres de teatre per a sords durant la dècada dels 80 (per exemple Cyrano de Bergerac), representades durant la celebració de la  Semana de Teatro de Sordos (Madrid).

La seva expressió artística va ser estudiada per Benjamin Fraser (Assistant Professor of Spanish at Christopher Newport University, Newport News, VA, USA), qui en parla al seu llibre Deaf History and Culture in Spain: A Reader of Primary Sources (Washington D.C: Gallaudet University Press, 2009).

Figura 1: Portada del llibre de Benjamin Fraser on parla d’Inés Polo Merino.

 

 

FONTS CONSULTADES

 

ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL (AHS):

-         Dossier d’Inés Polo Merino al Fons Ricard Simó i Bach.

BIBLIOGRAFIA:

-         Benjamin R. FRASER. “Deaf Cultural Production in Twentieth-Century Madrid”. Sing Languages Studies 7. 4. (2007): 431-457.

-         Inés POLO MERINO (1975). Poesía Silenciosa. Barcelona: Imp. CopiArt-Villarroel. (Exemplar a l’Arxiu Històric de Sabadell).

-         Inés POLO MERINO (1978).  Barcelona:  Isla de Silencio. Barcelona:  Imp. CopiArt-Villarroel. (Exemplar a l’Arxiu Històric de Sabadell).

WEBGRAFIA:

-         Elena Mateu Homenajeada. (Publicació en línia: 30-03-2009). Article al Bloc Difusord. El informativo independiente [Consulta: 15-03-2011].

 

 

Editat per: Carmen García, 3A42

Escrit per: Pilar Fuentes

Pòsters de la poesia de Dones Escriptores

El mes d’abril es va treballar, a totes les classes de llengua, què és la poesia i es van fer uns pòsters sobre poesies de dones escriptores. S’havia de posar texts i  imatges (per exemple dibuixos) que expressessin de què anava la poesia. En total es van fer més de 150 pòsters, treballats en grups de 5 o 6 persones.  Per votació s’escolliran els pòsters considerats més expresius, bonics, etc.  Aquests pòsters els veureu a l’àlbum de fotos de l’institut.

Carmen García, 3A42

Dolors Viñas i Maria Teresa Gavarró: escriptores i pedagogues molt vinculades a Sabadell

Dolors Viñas i Maria Teresa Gavarró són dues escriptores i pedagogues molt vinculades a les activitats socials i culturals de Sabadell. Totes dues eren membres de la Fundació Bosch i Cardellach, una entitat sense ànim de lucre que té com a finalitat promoure la recerca i la publicació d’estudis relatius a la ciutat de Sabadell i la seva comarca.

 

DOLORS VIÑAS

Retrat de Dolors Viñas Camps. 1970. –Autor: desconegut. Fons Ricard Simó Bach/ AHS

 

 Dolors Viñas Camps (Sabadell, 1907 – 1991) va ser secretària, mestra, periodista, escriptora i conferenciant. L’any 1987 se li concedí la Medalla al Mèrit Pedagògic de Sabadell.

Treballà de secretària del Museu de la Ciutat i de la Fundació Bosch i Cardellach, a la qual va ingressar com a membre numerari l’any 1972. De 1952 a 1974 va ser corresponsal de La Vanguardia i va col·laborar en altres publicacions. El 1957 va obtenir el títol de magisteri i va obrir l’Acadèmia Taulé-Viñas; va continuar els estudis a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en Filologia Hispànica i presentà la tesi Estudi sobre l’obra literària del sabadellenc Bartomeu Soler (1976).

Fruit de la seva experiència com a professora és l’edició del Mètode complet de Mecanografia, el primer d’aquest tipus que s’editava en català (1979), i el Tractat de taquigrafia en català : sistema Boada (1990). El mètode de mecanografia, que va ser reeditat i utilitzat com a llibre de text de les escoles de Formació Professional Administrativa de tota Catalunya, va rebre el Premi Baldiri Rexac 1979-1980.

            Escrivia poesia, en gran part inèdita. A la cerimònia d’entrega de la medalla al Mèrit Pedagògic, el 5 de juny de 1987, se’n van llegir algunes.

 

 PUBLICACIONS:

 

–        Mètode de Mecanografia. (1977). Sabadell : Cop. Agulló Costa.

–        Mètode complet de Mecanografia. (1979). Barcelona : Edicions del Mall : Grup Promotor.

–        Mètode complet de Mecanografia(1981). Barcelona : Teide. Premi Baldiri Rexac 1979-1980.

–        Estudi sobre l’obra literària del Sabadellenc Bartomeu Soler(1978). Sabadell : Cop. Agulló Costa.

–        El Dr. Lluís Carreras i Mas (1884-1955), en el centenari del seu naixement. (1985). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Premi de la Fundació Josep Sanabre.

–        Tractat de taquigrafia en català : sistema Boada(1990). Sabadell : Ausa, DL.

 

 

COMUNICACIONS,  PONÈNCIES I CONFERÈNCIES:

 

-  Sobre l’afrontament de la joventut (Fundació Bosch i Cardellach ; novembre de 1967).

-  Els Museus de la ciutat (Fundació Bosch i Cardellach; 9 de febrer de 1968).

-  Consideracions sobre l’ensenyança primària i el batxillerat (Fundació Bosch i Cardellach; 13 de maig de 1968).

-  Extracte d’algunes notes disperses de la ponència i comentaris del Sr. Pau Vila en el darrer ple de la Fundació Bosch i Cardellach (Fundació Bosch i Cardellach; 4 de desembre de 1971).

-  Petita història d’una corresponsalia (Fundació Bosch i Cardellach; 27 d’octubre de 1973).

-  Els Himnes inclosos a la “Liturgia de les hores” en català (Fundació Bosch i Cardellach; 26 d’abril de 1974).

-  Cal estudiar l’obra literària de Bartomeu Soler? (Fundació Bosch i Cardellach; 24 d’abril de 1976).

-  Lluís Mas i Gomis: 1890-1971 (Fundació Bosch i Cardellach; 22 de gener de 1977).

-  De bat a bat: cants per a la litúrgia (Fundació Bosch i Cardellach; 25 de febrer de 1978).

-  El  Doctor Josep Aymà i Oms (Fundació Bosch i Cardellach; 14 de desembre de 1978).

-  Consideracions entorn del mot “Tallarets” o “Tairets” (Fundació Bosch i Cardellach; 17 de gener de 1980).

-  El Notari Jesús Led : cinquanta anys a Sabadell: història d’uns protocols (Fundació Bosch i Cardellach; 15 de desembre de 1983).

-  Homenatge al Dr. Lluís Carreras i Mas en el centenari del seu naixement (Fundació Bosch i Cardellach; 26 d’abril de 1984).

-         El Doctor Carreras i la música litúrgica (Conferència a la Trobada d’Animadors de cant per a la litúrgia, celebrada a la Parròquia de la Puríssima Concepció; 15 de novembre de 1986).

-  L’Església, conservadora de la llengua catalana (Conferència a les sessions setmanals del Casal Cultura i Esplai a la seu de Convergència i Unió; 27 de gener de 1987).

-  Qui era Graziel·la? : estudi sobre la música d’Agnès Armengol (Fundació Bosch i Cardellach; 24 de maig de 1989)

 

 

MARIA TERESA GAVARRÓ

Retrat de Maria Teresa Gavarró i Castelltort. S.d. –Autor: desconegut. Fons Ricard Simó Bach/ AHS

 

Maria Teresa Gavarró i Castelltort (Igualada, 1915 – Sabadell, 1986). Pedagoga i escriptora que va participar activament en moltes associacions de Sabadell. Va venir a la ciutat  l’any  1940 per treballar de mestra. L’Ajuntament de Sabadell la nomenà filla adoptiva de la ciutat l’any 1983.

M. Teresa Gavarró va ser consellera de l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, membre de la Fundació Bosch i Cardellach, de la Delegació de la Protecció de Menors, de la Junta Municipal d’Ensenyament, de Càritas, de l’Associació per la Lluita contra el Càncer, de l’Escola d’Infermeres “EPIONE”, de la Delegació Local de la Creu Roja i vocal d’Acció Social.

A les múltiples activitats i associacions en què participava s’hi ha d’afegir que va ser la primera alumna de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa i, en graduar-se, passà a ser-ne professora; obtingué la  llicenciatura en Història i Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, als 61 anys.

 

PUBLICACIONS (ESTUDIS):

 

–        Opciones profesionales femeninas en Sabadell (1960).

–        Izard : 1797-1966  (1966?). Madrid : Tall. Graf. Altamira.

–        Historia de la profesión: notas, Servicio Social de grupo. (1973?). [Sabadell] : Escuela de Ayudantes Técnicos Sanitarios “EPIONE”.

–        Estudio-informe de los barrios de Can Oriach, la Plana del Pintor y Torrent del Capellà.

 

COMUNICACIONS,  PONÈNCIES I CONFERÈNCIES:

 

-         Teresa Vila Arrufat (Fundació Bosch i Cardellach; 25 de gener de 1979).

-         A l’entorn d’uns dietaris familiars (Fundació Bosch i Cardellach; 25 d’abril de 1985).

-         Mullers en la industria (Fundació Bosch i Cardellach; 21 de novembre de 1985).

-         Recuperació per la ciutat dels terrenys de l’antiga Casa de la Caritat ( Fundació Bosch i Cardellach;  30 d’abril de 1986).

 

 

FONTS CONSULTADES:

 

ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL:

 

–        Arxiu de Maria Teresa Gavarró al Fons Ricard Simó Bach.

–        Arxiu de Dolors Viñas al Fons Ricard Simó Bach.

 

BIBLIOGRAFIA:

–        Anna CABEZA (2005). El Sabadell de les àvies, besàvies i rebesàvies. Sabadell: Publicacions de l’Ajuntament de Sabadell.

–        Joan CUSCÓ i Emili HIERRO (1984). 62 Ceballuts. Sabadell: Biblioteca Quadern, 8. Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell.

–        Ricard Simó i Bach (1988). 63 dones Sabadellenques dignes de recordar. Sabadell: Agulló-Costa.

 

 

WEBGRAFIA:

 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.  URL: http://ccuc.cbuc.cat:2082/*cat    (1 juny 2011)

 

 

ESCRIT PER: Pilar Fuentes

EDITAT: Eric López Calvo

 

 

Entrevista a Dennys Garcia, creador del pòster de Dones Escriptores

Entrevistem a Dennys Garcia, que és el creador de la representació tipogràfica de Dones Escriptores, que hi ha al vestíbul de l’institut. Segons diu la Viquipèdia, una representació tipogràfica és una tècnica més o menys artística de comunicar de forma escrita mitjançant tipus mòbils i gravats que són entitats, la forma dels quals es transfereixen al suport per pressió directa. La tipografia, com a tècnica, per definició s’encarrega de distribuir els caràcters (lletres) per l’espai, utilitzant el tipus adient per a cada moment, amb la màxima d’aconseguir la millor comprensió del text pel seu lector.

1 -.Quin cicle estàs estudiant?

Disseny i Producció Editorial.

2- . Des de quan estudies en aquest institut?

Des de fa dos anys.

3-. A qui representa aquesta imatge o logotip ?

És una representació tipogràfica de l’escriptora J.K. Rowling.

5-. Com se’t va acudir fer aquest logotip?

Va ser una idea del centre el fet de realitzar una composició feta amb tipografies d’escriptores. D’aquesta manera es podien identificar els noms de les escriptores d’una manera gràfica, imitant la fesomia d’una cara femenina, en aquest cas d’una escriptora famosa.

6-. Quant temps has tardat en dissenyar aquesta imatge?

En total vaig tardar uns tres dies a realitzar la composició i afegir els colors.

Aquesta exposició es pot veure al vestíbul de l’institut des del dia 2 de maig i fins a final de curs. S’ha fet un catàleg amb informació de l’exposició que estarà disponible a la biblioteca del centre per ser consultat.

Mireia Espalter Català 3a42

L’ESCRIPTORA PILAR GARRIGA VISITA L’AGUSTÍ SERRA

El dilluns dos de maig, l’escriptora Pilar Garriga ens va visitar a l’institut per parlar amb alumnes de 2n ESO que han llegit Un estiu a Borneo a classe. La conferència va ser una cortesia de l’editorial Barcanova i va tenir lloc a la biblioteca.

Pilar Garriga va explicar que els seus llibres són de ficció però estan basats en anècdotes reals viscudes per la seva germana Rosa a Borneo i per ella mateixa, quan la va anar a visitar un estiu. La Rosa, veterinària de professió i especialitzada en primats, va treballar cinc anys a la clínica d’un refugi per a orangutans on es rehabiliten cries capturades pels caçadors furtius i venudes al mercat negre. Allà són curades i cuidades per “mares adoptives” humanes fins que són introduïdes de nou a la selva, en un entorn protegit i vigilat pels habitants locals.A la selva del refugi hi viu una família d’orangutans dirigida fins fa poc pel Kosasi, un orangutan mascle força imponent i del que se’n parla al llibre Un estiu a Borneo. Ara “el rei de la selva” ha estat destronat per un altre mascle, més jove i fort.

Al principi la Rosa va tenir problemes amb els treballadors del refugi, pel fet de manar i ser una dona estrangera. Va haver d’aprendre indonesi per poder comunicar-s’hi millor i ser acceptada. Va passar moments de por per la inestabilitat interna de Borneo i les lluites tribals: els nadius eren “caçadors de caps” i hi va haver centenars de morts. El refugi d’orangutans estava en una zona controlada pels “guanyadors” i per això la seva vida no va córrer perill. Quan va decidir marxar de Borneo, els nadius no ho volien perquè s’havia guanyat el seu respecte. Ara treballa amb ximpanzés a l’Àfrica, però diu que no li agraden tant com els orangutans perquè el seu comportament s’assembla molt a les persones i “són uns pesats”.

Els llibres de la Pilar Garriga estan ambientats a la selva i els primats hi tenen un paper molt important; reflecteixen els llocs visitats i les vivències d’ella i la seva germana. A la biblioteca de l’institut podeu llegir Un estiu a Borneo, L’home del bosc i Un estiu a Tacugama, de l’editorial Barcanova.

En acabar la conferència, Pilar Garriga va regalar un calendari amb fotografies de primats per decorar la biblioteca i va escriure una dedicatòria, en indonesi, en un dels exemplars d’Un estiu a Borneo; el significat del que va escriure és “moltes gràcies i bon viatge”.

Text i fotos : Pilar Fuentes

Edició: Isabel Maria Martin Rubio