Arriba la fi de curs a l’Agustí Serra

Ja s’apropa la fi del curs a l’Agustí Serra, i amb això es valoraran els resultats de cada alumne.

En general hi  ha hagut poc rendiment en el curs de 3r d’ESO, no hem estudiat gaire, només el grup A.

No hem tingut sortides d’excursions, ni final de curs. Només vam sortir una vegada al Museu de la Ciència de Terrassa.

Encara no se sap com aniran les notes de final de curs lògicament, però sabem més o menys com anem.

Queden poques setmanes per acabar tots els temes de les assignatures, i després farem la setmana del crèdit de síntesi. Finalment vindran les recuperacions per qui hagi suspès, i per qui hagi aprovat ja tindrà vacances.

Ara toca estudiar molt, i aprofitar les últimes setmanes, ÀNIMS ALUMNES !

 

Mar Serrulla i Diana Rodriguez de 3r d’ESO.

Paddock Bulevard, Centre Comercial de Sabadell

El centre comercial Paddock està situat a Sabadell , a l’Eix Macià.      
Té molta varietat de botigues, com per exemple Berska que és una tenda de roba, Stradivarius que també ho és, però també hi ha botigues que no són de roba com bars, o botigues d’estètica.

Al Paddock també hi ha els serveis o lavabos, un Mc Donald´s. El Paddock té 4 plantes, a la quarta hi ha l’Intersport, que és una botiga on venen coses d’esport, com coses per esquiar, sabates esportives, roba i vestimenta per a la neu o per fer esport… etc.

El que menys m’agrada és que sempre estan les mateixes tendes i com hi vaig molt, ja me les sé totes de memòria i m’avorreixen.

Allò que més m’agrada són les tendes de roba i el Mc Donald’s , i també que sempre hi ha gent que coneixo.

També m’agrada anar amb les meves amigues, allà mirem una mica les botigues, per mirar si han tret alguna cosa nova, després ens mengem un crep de xocolata per berenar, i per finalitzar seiem en un mur que hi ha a fora i estem allà amb amics.

Passem la tarda allà, al mur, riem i parlem de les nostres coses i quan es comença a fer de nit, marxem a casa tots junts. Això ho fem gairebé quasi cada dia, n’hi ha un en especial que mai faltem, el divendres.

Reportatge fet per Saray Mendoza, Diana Rodriguez i Mar Serrulla de 3º d’ESO.

L’arribada a Catalunya: una bona experiència

Fa cinc mesos que he acabat d’arribar a Espanya. Ha estat una experiència plena de petons i abraçades, la qual cosa va ser molt agradable, després de molt temps em van assignar a l’Institut Agustí Serra. Des del primer dia em van tractar molt bé, m’han fet sentir acollida com a casa meva, els professors de l’aula d’acollida han estat molt pacients amb mi i m’han ensenyat molt, ja que arribar a un país nou amb un altre idioma és una mica complicat i clar, el català no és una cosa fàcil però tampoc tan difícil.

Ara mateix porto ja tres mesos a l’institut i els porto molt bé. L’educació és una mica diferent,  té els seus pros i contres. En qüestions del país realment és diferent, el clima a l’Equador és sempre o càlid o fred o humit, però el clima aquí té les seves estacions, la qual cosa allà no hi és, ja que Equador es troba en el centre del món. El menjar és molt diferent, com per exemple el pernil i el formatge curats: això no hi és en el meu país, i per exemple la quantitat de gent que hi ha aquí mateix no és igual: les diferents cultures i els diferents llocs dels quals prové la gent. En el meu país la gent també prové de diferents llocs però no tant com aquí a Espanya.

A la foto, la plaça de l’independència de Quito.

Nicole Rivera 3ro d’eso

Un consell d’amic

Estimats senyors lectors, el senyor Rajoy s’ha cregut que és el rei del mambo perquè és president. Bah, bajanades. Espero que no posi més càmeres als centres comercials, a més a més que s’ho té molt cregut aquest home, no ”shap” parlar. Vol posar un any més al batxillerat, no sé què és això, però no m’agrada la pinta que té, i els ponts, els ponts també els vol treure. Vosaltres creieu que aquest home està bé del cap? Jo tampoc, jo tampoc… A més, hem de robar carteres, que n0 hi ha pasta per menjar! Això és un treball de tota la vida i el vol extinguir, com pot ser això? Si voleu un consell, no estudieu massa, no sé què és el que voleu aconseguir. No hi ha treball d’aquests que fan el homes ”importants” d’advocat i escombreries d’aquestes. Què seria la ciutat sense lladres? No existiria la por al carrer. No ho podria permetre això. La gent feliç i contenta, sense por que li donin el pal i a més a més una pallisa… Em vénen calfreds només de pensar-ho. sempre tracteu de ser amables amb la gent, però si us hi fixeu mai heu ajudat a una àvia a creuar el carrer amb la compra o bé perquè no ha sortit de vosaltres o perquè no se’n refia. Per què no se’n refia? Molt fàcil, perquè en comptes d’ajudar-la tu a ella a creuar el carrer t’ajuda ella a tu a menjar dos o tres dies, depèn del que tingui a dins la bossa, per tant, senyors, senyores, no us entretingueu en fer la pau al món; no servirà de res.

Francisco Córdoba Maya, 3 ESO.

Crònica de les festes de Sabadell 2011

Aquest any han sigut les festes de Sabadell 2011 els dies 2,3,4 i 5. L’ any passat hi va haver més gent que aquest any, aquest any també han fet la festa de Maxima FM que va ser el dia 3 per la nit i que va començar a  les 11:30. Van haver-hi baralles i gent que anava molt beguda. També hi va haver Barraques que estaven al Club de Natació vell a la part de darrere. Van fer unes carreres amb bicicletes per a diferents edats. Van estar molt bé les festes d’aquest any però… a la festa de la Maxima hi van haver algunes cançons que no em van agradar.

Per començar vaig anar a la fira amb els amics i amigues, per passar l’estona vam muntar a la granota, al vaixell etc… Al segon dia solament vaig sortir a la nit. A les 10:15 van venir la gent a casa i un amic va deixar la moto al meu pàrquing, i vam anar a la Maxima Fm gou gou!  (emissora Barcelona 104.2). Vam estar fins a les 4 i crec que més tard vaig veure gent molt beguda. Més tard vaig anar a la fira i després cap a casa. Els altres 2 dies solament fira i més fira. Se’m van passar molt ràpids aquests dies però m’ho vaig passar molt bé.

Dani Sánchez, 3r ESO D

 

Com conquerir la dona de la teva vida (entengueu-ho a l’inrevés)

Per conquistar a una dona el primer que has de fer és preguntar-li si vol rotllo. Sense conèixer-la ni res, això les posa …  Si et diu que no, doncs et fots i intentes que s’enamori de tu utilitzant els teus encants. Si no en tens, millor que no ho intentis perquè et donarà una bufetada que al·lucinaràs!

Primer has d’obrir-li la porta, apartar-li la cadira perquè segui (no li aparteu molt, no fos cas que es doni un cop ben fort contra el terra i la lieu). Has de comprar coses (romàntiques, no sexuals) i a poc a poc s’anirà enamorant de tu, si no és que arriba el desgraciat que te la robi.

Si passa això últim, el que has de fer per impressionar-la és posar-te un tanga de lleopard o transparent  i barallar-te amb el que te l’ha robat. Això la impressionarà molt i no podrà resistir els teus encants. Després li demanes rotllo de nou i si et pega una bufetada és que no et vol. Aquí has d’actuar i donar-li una pallissa a ella i a la seva família i cremar la casa i el cotxe del seu vell, així vulgui o no haurà de sortir amb tu. Després fas el que s’ha de fer i tot seguit l’abandones al mig del camp i t’emportes la seva roba, i la tires al riu. I li fas fotos i les penges a Facebook i a tot el col·legi.

Francisco Manuel Córdoba Maya: 3a43

Sergio Platero Palomar: 3a42

Com educaré els meus fills (entengueu-ho a l’inrevés)

Els gitanos provenim de l’índia i ara estem a tot el món emprenyant a la gent. Com a totes les races, n’hi ha de pobres i de rics, uns que es guanyen la vida venent droga i d’altres que se la guanyen de bona manera, com per exemple, atracant una farmàcia.

Als gitanos se’ls coneix perquè canten molt bé, encara que alguns se’n riuen dient que sembla que estem plorant,  perquè són així de burros. També se’ls coneix per la seva forma de parlar que és molt maca, per cert.

Són llestos perquè no van al col·legi, encara que hi ha algunes excepcions com jo que creuen que podran ser algú en aquesta vida, encara que en realitat no donen un pal a l’aigua. Però per no desanimar-los, millor és deixar-los que s’il·lusionin en va. Perquè jo sé que la meva professió serà corredor de “bosses” (del Dia).

Tindré deu fills i els tindré d’esclaus a tots fent-me massatges als peus tot suats després  d’anar corrents pel món, al treball. Quan siguin petits els ensenyaré a escopir i a llençar malediccions a la gent. Així seran uns bons gitanos com Déu mana. També els ensenyaré a no canviar-se de calçotets en tres setmanes i a llençar pedres als gossos per espantar-los.

També els ensenyaré a robar cavalls i porcs per poder menjar, i a robar formatge a l’Alcampo, els compraré condons a cadascú amb la condició que em portin a mi també algunes dones per poder “esmolar el llapis”. També els ensenyaré a conduir perquè quan vagin a robar cases no hagin de caminar.

(La foto és del ”Faliyo”, un exemple de “bon gitano”)

Nom: Francisco Córdoba

curs: 3a53

(Això no és per ficar-me amb els gitanos, ja que jo sóc gitano, sinó que és una idea que els ”paios” tenen dels gitanos: aii los revelaaaus)

Les cadires de l’institut

Avui volem comentar l’estat de les cadires de l’institut Agustí Serra. Volem donar la nostra opinió sobre les cadires, les cadires de l’institut són molt incòmodes perquè són molt dures, i com que a l’institut hi passem moltes hores al dia és inevitable que l’esquena se’n ressenti i que es produeixi conseqüències al nostre desenvolupament , hi ha molta gent del centre que té problemes d’esquena, per això demanem que canviïn les cadires, perquè és essencial per tenir un bon hàbit d’estudi. Ens agradaria que les cadires fossin com les de la biblioteca que són molt còmodes i molt confortables.

Verónica Torres i Ona Almenara            3a41

Per què a l’Agustí Serra no posen ordinadors en comptes de llibres?

Hem anat a l’AMPA per informar-nos del motiu pel qual no es posen ordinadors per ensenyar les matèries. Moltes vegades, als alumnes, ens agradaria poder treballar utilitzant els ordinadors perquè a molts, ens motiva més o ens resulta més pràctic. La primera idea que ens ve al cap quan parlem d’instal·lar ordinadors al centre és que podria resultar divertit però no hem pensat encara en les seves conseqüències i l’AMPA ens n’ha fet adonar-nos:

- Les aules; Totes les aules d’aquest centre no estan disposades per utilitzar ordinadors, han d’estar cablejades i adequades pel seu ús.

- La pèrdua; Ja es perden bastants llibres al cap de tot l’any i els alumnes no se’n fan càrrec d’ells, tampoc es responsabilitzarien d’un ordinador.  També criden més l’atenció i podria ser que, al portar-lo sempre a sobre, ens el prengue-sin pel carrer.

- Les reparacions; Un ordinador no és una joguina, si s’espatlla o es fa mal bé, haurem de pagar les reparacions a part i durant un temps no el tiendríem per treballar. A més, son més despeses durant l’any, entre reparacions, pèrdues o altres inconvenients que poguessin sorgir. En aquest tema, les famílies surten guanyant comprant llibres.

- L’aprenentatge; Molts professors de diverses matèries, troben més pràctic l’ensenyament amb llibres. Molta informació que es troba a internet no es del tot fiable o concreta com podria trobar-se al llibre de text. Les activitats ja no es farien a mà, només amb tecnologies i poc a poc aniríem perdent el costum i la traça.

- L’atenció; Disposant d’internet diàriament, els alumnes perdrien l’atenció mirant diferents webs i pàgines que no vindrien al tema que el professorat vol ensenyar-los. Si ja ens resulta molt difícil estar atents a les classes, a sobre si tenim una iniciativa per distreure’ns, ho faríem molt més i a causa d’això les notes baixarien massa.

Els responsables del centre han fet varies reunions per tractar aquest tema però encara no ho tenen gens clar. Potser, l’any que ve començaran a aplicar-lo a alguns cursos però molts professors no estan d’acord i per aquest motiu, entre altres, no ho han aplicat a l’Agustí Serra.

Carla Antúnez, Carla Alba. 3A41

Animals abandonats

Avui en dia l’abandonament de animals és molt habitual. Hi ha molts animals abandonats per tot el món ! Recullen 400 animals al dia. Quasi tots són cadells amb poques possibilitats de sobreviure, especialment gats ! Els cadells de gats són mes fràgils que els gossos, el 80 % dels gats abandonats abans del deslletament moren durant els tres primers mesos de vida, pels virus que agafen al carrer o als centres d’acollida d’animals abandonats.

Sobretot els abandonaments augmenten a l’estiu, i en el cas del gats augmenta el doble: perquè a l’estiu la gent abandona més els animals per anar-se’n de vacances.

Alguns cadells també es queden sense família d’adopció perquè la gent que busca un gat prefereixdemanar-lo als amics o a coneguts perquè és gratis, molta gent té gats sense les vacunes, encara així que és obligatori i es pensen que es pot tenir un gat sense gastar diners i sense preocupar-se d’ells *res ni mica.

La majoria es troben en caixes de cartró al mig del carrer, sota els vehicles o a les escombreries, també hi ha molts animals maltractats físicament. Per això hi ha molts animals maltractats que s’escapen de casa seva i tel’s pots trobar atropellats.

Saray Lobato (3a43) Gladys Barba (3a42) Cristina Cuenca (3a42)