RAMONA JOFRE DE CASALS (Sabadell, 1883- Ripoll, 1944)

Mestra i poetessa autodidacta, amb un estil molt personal. Els seus pares es van establir a Sabadell però, al poc temps de néixer, la família va anar a viure a Martorell (Baix Llobregat).

 

LA PETITA MIREIA (poesia dedicada a la seva néta i futura biògrafa)

“Eixerida, llesta fina

I una miqueta salvatgina”

Li diu la nina que li reia

Dintre els ulls clars de ma Mireia.

 

Mans petitones i molsudes,
Bellugadisses i forçudes;

Trenen i filen i cabdellen,

Fan i desfan i descabdellen.

 

Un caparró com de joguina

Tocant el seny que s’hi endevina;

Rulls de cabells que el sol relliga

D’un ros naixent de rossa espiga.

 

Nasset de fura tafanera

Seguint un rastre llaminera

I que amb la caça ja atrapada

Cada nariu té aquietada.

 

Boqueta xica i sensitiva,

Llavis vermells com de sang viva

I unes dentetes que s’esmolen

Davant dels fruits que als dits tremolen.

 

Galtes de rosa, rodanxones,

Flors poncellines i bessones,

Cada una d’elles té donaire.

D’un bes de sol i un xic de flaire.

 

Per si fos poc, a cada anyada

Riurà altra nina en sa mirada

I li dirà amb so de música:

-Així és Mireia de bonica…

 

“Eixerideta, llesta i fina

I una miqueta salvatgina”.

RAMONA JOFRE DE CASALS

Poesia publicada  en un article de José Den, “Poetisa Sabadellense inédita”, a la revista ALBA n. 99 de maig de 1958 (p.89-90). Fons Ricard Simó i Bach. / AHS.

 

FONTS CONSULTADES

 

ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL (AHS)

-Fons Ricard Simó i Bach.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: