LIBERATA MASOLIVER: NOVEL·LISTA PROLÍFICA DE LLOCS EXÒTICS

“Si hagués nascut home i hagués pogut disposar de la meva vida, de jove hauria escapat de casa per anar a explorar les selves africanes; el seu misteri, la fauna, la vegetació, la vida dels homes que hi viuen, sempre hem varen atraure”

                                                                        Liberata Masoliver  (1911-2001)

Fotografia 1. Retrat de l’escriptora Liberata Masoliver i Raballat. S.d.-Autor: desconegut. Fons Ricard Simó i Bach / AHS.

Liberata Masoliver i Raballat era filla d’un inventor i industrial de Sabadell. A casa tenien una bona biblioteca i a ella li agradava molt llegir. Va començar a treballar als 16 anys ajudant al seu pare. Als 21 anys es va casar amb Josep Maria Barrera, també inventor, i van anar a viure a Sant Cugat.

A la postguerra va passar moltes dificultats econòmiques i personals. Liberata escrivia novel·les i poesia per desfogar-se dels problemes diaris i perquè volia aprendre a expressar-se millor en llengua castellana. Les primeres obres no les va deixar llegir a ningú, les va destruir perquè eren massa autobiogràfiques. L’any 1954, quan tenia 43 anys i ja havia escrit 25 novel·les (d’amor, de guerra, de revolució, exòtiques, etc.), va decidir presentar-ne una al Premi Elisenda de Montcada, per intentar guanyar diners. Signà L. Masoliver perquè no se sabés que l’autor era una dona i tenir més possibilitats de guanyar. L’obra, Efún, ambientada a l’Àfrica de la Guinea colonial espanyola, la va escriure en tres mesos per distreure la seva filla de 16 anys, malalta. El jurat li va atorgar el primer premi perquè va considerar que era molt amena i original, d’una temàtica inèdita a la literatura espanyola. A partir d’aquest moment Liberata va presentar més obres en altres certàmens literaris i va començar a publicar novel·les i contes, en fascicles, a diaris i revistes. Les seves novel·les van despertar interès a Hollywood i sorgí l’oportunitat de fer una o més pel·lícules d’aventures africanes basades en elles, però no es va arribar a concretar cap projecte.

Fotografia 2. Localització dels territoris de la Guinea colonial espanyola (1926-1968); en independitzar-se, van esdevenir Guinea Equatorial.



Fotografia 3. Mapa de Guinea Equatorial (no es mostra l’illa d’Annobón).

   URL:.  http://en.wikipedia.org/wiki/Spanish_empire

Al llarg de la seva vida, Liberata va publicar més d’un centenar d’obres entre novel·les, contes per a petits i grans i novel·les policíaques, actualment esgotades i difícils de trobar. Destaquen:

          Efún (1954); explica la vida en un poble imaginari de la Guinea colonial espanyola.

          Los Galiano (1957); novel·la finalista del Premi Planeta.

          Selva verde, selva negra (1958); ambientada a l’Àfrica (l’Abissínia).

          El rebelde (1959); novel·la sobre la revolució espanyola d’ambientació rural, ben documentada.

          Barcelona en llamas (1960); novel·la finalista del Premi Seix Barral, sobre la Guerra Civil.

          La mujer del Colonial (1961); ambientada a la Guinea colonial; se’n va fer una adaptació radiofònica a Radio Nacional de España a Barcelona.

          Maestro albañil (1963); novel·la picaresca innovadora (fa servir verbs en temps futur, només).

          Nieve y alquitrán (1964); novel·la finalista del Premio Ateneo de Valladolid.

          Casino Veraniego (1967); novel·la ambientada en el casino de Sant Cugat.

          Telón (1967); obra autobiogràfica on explica al seu públic el procés de creació de les seves novel·les.

          La Bruixa (1969). Conte infantil en vers i en català, amb il·lustracions de Glòria Serra, dedicat als seus néts.

Fonts consultades:

 

Bibliografia

          Roser AMILLS. “Última entrevista a Liberata Masoliver, novel·lista”. (en línia) EN BUSCA DEL FUEGO de roser amills bibiloni,  30 de setembre de 2009.

URL: http://roser.bitacoras.com/archivos/2009/09/30/ultima-entrevista-a-liberata-masoliver-novel-lista (consulta: febrer 2011)

          “Adjudicación del II Premio ‘Elisenda de Montcada’ ”. La Vanguardia Española ,9 de desembre de 1954.

          Enciclopèdia Wikipedia. URL: http://en.wikipedia.org/wiki/Spanish_Empire (consulta: març de 2011).

Arxiu Històric de Sabadell

          Fons Ricard Simó i Bach.

TEXT ESCRIT PER : Pilar Fuentes

EDITAT: Eric López

1 Comentari

  1. Una feina excel·lent! Enhorabona per l´article, una molt bona investigació. Estic impressionat. I el fons Ricard Simó i Bach sembla ben interessant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: