MAGDALENA LLADÓ FUSTER I TERESA REBULL, CRONISTES DE VIDES PLENES D’HISTÒRIA

Magdalena Lladó i Teresa Rebull són dues personalitats destacades vinculades a la història de Sabadell. La primera és una escriptora reconeguda i la segona una cantautora famosa. Tenen en comú haver escrit autobiografies on descriuen com era Sabadell durant la Segona República i la Guerra Civil, i les seves vivències en fugir a l’exili.

 

Magdalena Lladó i Fuster (Sallent, Bages, 1912):

Fotografia 1. Retrat de Magda Lladó a la seva casa del Putxet (Barcelona). 2009. Autora: Maribel Pérez. Fotografia publicada al Butlletí Putxet Actiu, Any 14 núm 27 (Barcelona, abril de 2009).

 

Aquesta escriptora quasi centenària va viure a Sabadell dels 5 als 25 anys. Als 5 anys anys ja llegia llibres. Seguint al pare, freqüentà el Círcol Republicà Federal, on li agradava especialment visitar la biblioteca per llegir els llibres de mitologia, els relats de Les mil i una nits i consultar la voluminosa Enciclopèdia Espasa.

Magdalena Lladó va participar activament en diversos projectes de millora de les condicions socials de Sabadell. L’any 1932 va fundar,amb Fidela RenomMaria Gispert, la Lliga Laica Femenina (“apoiades fermament per la Francmaçoneria Catalana”, informa Magda Lladó). La Lliga Laica Femenina va crear escoles bressol gratuïtes per a obrers i el Cos d’Infermeres Laiques, dedicat a l’assistència hospitalària i la vetlla de malalts a domicili. Les voluntàries de la Lliga Laica Femenina que hi participaven rebien formació especialitzada amb cursets i ajudaven a les famílies obreres més necessitades. Van venir tres metges de Barcelona a donar classes pràctiques. Magda Lladó i Maria Gispert prenien notes taquigràfiques de les classes, que traduïen després a mecanografia per a les possibles alumnes; van sortir-ne quatre infermeres titulars capacitades.

L’any 1933, el Centre Excursionista Mar i Cel va crear una Secció Femenina; Magdalena Lladó en va fer el discurs inaugural. L’any 1934 es va casar amb el seu primer marit, Robert Plans i Badia, director d’una fàbrica de teixits, amb qui va ser feliç.  L’any 1937 va tenir una filla i l’any 1938 va quedar vídua de guerra. A primers de gener de 1939 va anar a l’exili a França, on va viure temps molt difícils,  es va tornar a casar i va tenir dos fills més.

El retorn a Catalunya va ser dur:  la Segona Guerra Mundial estava acabant Magda Lladó no volia que els seus fills visquessin el final d’una guerra. Va creuar la frontera i la van detenir; va estar 40 dies a la presó, on va coincidir amb Maria Gispert. 

El segon matrimoni no va ser feliç: tenia importants desavinences amb el seu segon marit, per qui se sentia maltractada. Va comença a escriure per alliberar-se dels mals records i de les angoixes, per expressar fets, somnis, sentiments. No va començar a escriure les seves obres fins a partir de 70 anys.

Obres principals:

Cròniques. Barcelona, 1997. Escrit amb el pseudònim Francesca Badia i Font. Narrativa d’inspiració autobiogràfica sobre la seva infantesa i joventut a Sabadell, abans de casar-se amb el primer marit).

Retalls de vida. Barcelona, 1997. Autobiografia. (La versió castellana es va publicar amb el títol Páginas sueltas).

La ruta del veredicte. Les dones maltractades. Ed. La Formiga d’Or, 1999. Escrit amb el pseudònim Francesca Badia i Font. Narrativa d’inspiració autobiogràfica.

Foc i cendres. Ed. Mediterrània. Barcelona, 2000. Recull de poesies i textos en prosa

Recull de records. Ed. Mediterrània. Barcelona, 2005. Autobiografia de l’època de l’exili, el segon matrimoni i el retorn a Catalunya.

Margot i Caterina. Barcelona, 2007. Novel·la (versions en català i castellà).

L’Insòlit Diàleg. Pendent de publicació (versions en català i castellà

Calaix d’Oblit. Pendent de publicació. Novel.la històrica (versions en català i castellà).

 

Teresa Rebull (Sabadell, 1919):

Teresa Rebull és el nom artístic de Teresa Soler i Pi. Escriptora, pintora, guitarrista i cantant integrada a la Nova Cançó Catalana l’any 1970. Composa cançons inspirades pels esdeveniments del dia i els fets de la societat en que viu. També ha musicat poemes de Maria Mercè Marçal, Joan Salvat-Papasseit, Josep Sebastià Pons, etc…

Fotografia 2. Retrat de Teresa Rebull, filla de la dirigent obrera i artista Balbina Pi, tocant la guitarra. S.d.- Autor: desconegut. Fons Ricard Simó i Bach /AHS.

 

La seva mare va ser Balbina Pi i Sanllehy, una destacada dirigent obrera (delegada de la Federació Local de Sindicats de Sabadell de la CNT), actriu de teatre local (1930-36) i col·laboradora del periòdic Solidaridad Obrera amb els pseudònims Margot i Libertad caída. Des de ben petita, Teresa va ser testimoni de l’ambient revolucionari obrer de Sabadell, en el qual participava activament la seva família.

Teresa Rebull va ser militant del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) i durant la guerra civil va fer d’infermera per a l’exèrcit republicà. En acabar la Guerra Civil va exiliar-se a França, on va participar a la Resistència Francesa. Va viure a Marsella i París, on va conèixer importants escriptors, filòsofs, pintors i cantants (Albert Camus, Jean-Paul Sartre, Villon, Yves Montand, Juliette Greco, Pierre Emmanuel, Vargas Llosa, Borges, etc.).

A partir dels fets de Maig de 1968 es va comprometre amb el moviment de la Nova Cançó Catalana, participant en nombrosos concerts per diferents països d’Europa. Va ser pionera de la Cançó Catalana a la Catalunya Nord (amb el Febrer d’Art a la Cerdanya, 1970-72). Té una nombrosa i variada producció discogràfica. L’any 1978 va ser guardonada per l’Acadèmia Francesa del Disc i l’any 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1999 va publicar la seva autobiografia, Tot cantant, on explica records: des de la seva infantesa a Sabadell fins a la seva etapa de cantautora famosa, passant per l’exili a França; inclou força informació sobre la vida i les activitats de la seva mare, morta en l’exili a França; també hi ha anècdotes de personatges famosos que va conèixer.

 

Fonts consultades:

 

Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

Fons Ricard Simó i Bach.

 

Bibliografia

Francesca BADIA I FONT(1997). Cròniques. Barcelona: Mallafer

Magdalena LLADÓ I FUSTER (2000). Foc i cendres. Barcelona: Mediterrània

Magdalena LLADÓ I FUSTER (2005) Recull de records. Barcelona: Mediterrània.

Jordi GAMELL (2006). “Entrevista a Magda Lladó”. A: Casa meva és casa vostra. Sabadell: Vallesana de Publicacions, p 175-182.

Antoni GARCÍA I GABARRA. “El nostre barri: entrevista a Magda Lladó i Fuster”. Putxet Actiu: Informatiu de l’Associació de Veïns i Amics del Putxet. Any 14 núm 27. Barcelona, abril de 2009. p 5-7.

Teresa REBULL (1999) Tot cantant. Barcelona: Columna.

Homenatge a Teresa Rebull”, Ciutatoci.com, Juliol 2006. URL:. http://www.ciutatoci.com/musica/info.php?Id=992

Ricard SIMÓ I BACH (1986). Sabadellencs morts en l’exili. Sabadell: Agulló-Costa.

 

COMUNICACIÓ PERSONAL: Entrevista a Magda Lladó (18 de juny de 2011).

 

AGRAÏMENTS: ANTONI GARCIA I GABARRA

       MARIBEL PÉREZ

 

Pàgina actualitzada el 20 de juny de 2011.

 

1 Comentari

  1. PERALTA

    libros muy cansados para leer. No los recomiendo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: